Fer les maletes, deixar enrere la rutina i aterrar en una comunitat on l’esport és molt més que un joc. Això és, a grans trets, el que significa ser voluntari o voluntària d’Esport Solidari Internacional. Però la realitat, com sempre, és més matisada, més complexa i, sovint, més transformadora del que un es pensa abans de marxar. Aquesta guia intenta explicar, sense idealitzacions, què implica posar-se al servei d’una ONG que porta gairebé tres dècades utilitzant l’esport com a eina de canvi social.
Què és ser voluntari/a a peu de camp?
Quan parlem de voluntariat a ESI, parlem de dues realitats ben diferents. D’una banda, hi ha el voluntariat local: gent que des de Catalunya col·labora en la classificació de material esportiu, en la preparació d’enviaments, en l’organització d’esdeveniments com el Sopar Solidari o en tasques de comunicació i logística. És la feina invisible, la que sosté l’estructura.
De l’altra, hi ha el voluntariat a terreny. Aquest és el que porta els voluntaris i voluntàries directament a les comunitats amb les quals treballa l’ONG, principalment a l’Àfrica. És aquí on l’esport es converteix en eina real: repartiment de material, dinamització d’activitats esportives en escoles, suport a projectes com el de les nenes-mares de Sudan del Sud, o acompanyament en processos educatius. No es tracta d’anar a «salvar» ningú. Es tracta d’escoltar, acompanyar i posar el cos i el temps al servei d’una comunitat que ja té les seves pròpies eines i la seva pròpia força.
La preparació: abans de fer la maleta
Un dels errors més comuns del voluntariat internacional és pensar que n’hi ha prou amb bona voluntat. No n’hi ha prou. Les ONGs serioses, i ESI ho és, saben que una missió mal preparada pot fer més mal que bé. Per això, abans de marxar, els voluntaris i voluntàries passen per un procés de preparació que inclou formació sobre el context cultural del lloc de destí, nocions bàsiques sobre cooperació al desenvolupament i, sobretot, una reflexió honesta sobre les pròpies motivacions.
Per què vols marxar? Què esperes aportar? Què estàs disposat o disposada a deixar anar? Aquestes preguntes no són retòriques. Són el filtre necessari perquè l’experiència sigui útil per a tothom: per al voluntari, per a l’ONG i, especialment, per a la comunitat que rep.
A més, hi ha qüestions pràctiques que cal resoldre amb antelació: documentació, vacunes, assegurança, coordinació amb l’equip local. Res d’això no s’improvisa. I és important saber que, en la majoria de casos, el voluntari assumeix les despeses del viatge i l’estada. No és un obstacle menor, però és la realitat econòmica de moltes ONGs que treballen amb pressupostos ajustats.
El dia a dia: entre l’esforç i la recompensa
Un cop a terreny, la rutina poques vegades s’assembla al que un s’havia imaginat. Els horaris poden canviar d’un dia per l’altre. Els recursos són limitats. La calor, en moltes zones d’Àfrica, no perdona. I les infraestructures, sovint, no tenen res a veure amb les d’aquí.
Però també passa una altra cosa. Passa que un grup de nens i nenes que no tenien res per jugar de sobte tenen pilotes, samarretes i una persona que els dedica temps i atenció. Passa que una nena que havia deixat l’escola torna a somriure perquè algú li ha dit que pot jugar, que pot aprendre, que pot ser. Passa que l’esport, aquest llenguatge universal que no necessita traducció, obre portes que cap altre idioma no aconseguiria obrir.
El dia a dia d’un voluntari a peu de camp és físicament exigent. Hi ha cansament, hi ha moments de dubte, hi ha la sensació, a vegades, que el que fas és una gota en un oceà immens. Però també hi ha una intensitat emocional que costa de trobar en qualsevol altre context. Les relacions que es teixeixen en poques setmanes sovint són més profundes que les que es construeixen en anys de rutina quotidiana.
El que ningú t’explica: reptes i aprenentatges
Seria deshonest parlar del voluntariat internacional sense mencionar els reptes. El xoc cultural és real. La impotència de veure situacions de pobresa extrema i saber que no pots resoldre-les totes també ho és. Hi ha qui marxa amb una idea molt romàntica del que és la cooperació i torna amb una comprensió molt més crua i, alhora, molt més profunda del que significa.
Però precisament per això el voluntariat transforma. No perquè canviïs el món en dues setmanes, que no el canvies. Sinó perquè et canvia a tu. T’obliga a qüestionar privilegis que donaves per fets. Et posa davant d’una realitat que no surt als diaris. I et recorda que la solidaritat no és un acte puntual, sinó una manera d’estar al món.
Molts voluntaris i voluntàries que han tornat d’una missió amb ESI expliquen que el més valuós no és el que van fer allà, sinó el que van aprendre. Sobre ells mateixos, sobre els altres, sobre el que realment importa. I molts, un cop tornen, continuen vinculats a l’ONG des d’aquí, perquè el compromís, quan és autèntic, no s’acaba quan es tanca la maleta.
I ara, què?
Si després de llegir això sents que vols formar part d’aquesta experiència, el primer pas és senzill: contactar amb ESI. No cal tenir un currículum impressionant ni una trajectòria en cooperació. Cal, això sí, compromís, humilitat i ganes reals de posar-se al servei d’una causa.
Pots escriure’ls directament a través del seu web, esportsolidari.org, o seguir-los a les xarxes socials per estar al cas de les properes convocatòries. També pots col·laborar sense marxar de casa: fent-te soci o sòcia, participant en el voluntariat local, o simplement compartint la seva feina perquè arribi a més gent.
Perquè la solidaritat, com diuen a ESI, sempre està en marxa. L’únic que falta és que tu també t’hi sumis.